FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar pel divorci. El jutge els ha divorciat. Li poden retreure el fet d'haver-se divorciat de l'Antònia. S'han divorciat després de vuit anys de matrimoni. Rompre el lligam que uneix (una persona o una cosa) a alguna cosa. L'art, no el podem divorciar de la vida. Divorciar el poble de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la religió. Sentiments religiosos. Ensenyament religiós. Creences religioses. Que té religió, que observa les regles de la religió. Una persona religiosa. Conforme als ritus de la religió. Matrimoni religiós. Relatiu o pertanyent als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe sensible d'un efecte espiritual que, segons la teologia cristiana, Déu obra en les ànimes i és causant de la gràcia. Els set sagraments de l'Església catòlica: baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, extremunció, orde i matrimoni [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. padrí de fonts [o padrí jove] Padrí 1 1. Persona que assisteix qui rep el sagrament de la confirmació, del matrimoni, de l'ordenació, qui professa en un orde. Qui faràs padrí quan et casaràs? Persona que presenta i acompanya algú que rep un honor, un grau, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar a la pròpia família (un infant, un estrany a ella). Un matrimoni sense fills va adoptar l'orfe. Algú, fer seu (el parer, l'opinió, etc., d'un altre). Vam adoptar el seu pla. Prendre (una resolució, un acord), després de previ examen o deliberació. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nupcials Cerimònies amb què se celebra el sagrament del matrimoni. Acció tutelar de la gràcia divina. La benedicció de Déu, del cel. ésser una benedicció Ésser motiu de joia o prosperitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el cos. Unir-se home i dona en matrimoni. Unir-se sexualment. Unir-se diferents estats formant una confederació. Unir-se liberals i conservadors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
transició d'un estat a un altre, principalment els esdeveniments crítics del cicle vital, com ara el naixement, la transició a l'adultesa, el matrimoni, la mort, etc. ritu de pau Ritu litúrgic de la missa en el qual el celebrant desitja la pau als fidels i aquests entre ells, mitjançant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'harmonia que resulta de l'acord dels sentiments, de les idees, etc., entre dues o més persones. Viure en concòrdia. Concòrdia en el matrimoni. Establir, mantenir, la concòrdia. Pertorbar la concòrdia. La concòrdia regna en el país. Acord per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
política. Manera de conduir un afer. Amb aquesta política no et guanyaràs pas la seva confiança. Que forma part d'una família per matrimoni, per afinitat. Fill polític, mare política, cosí polític. [...]
